EL LLEGAT LINGÜÍSTIC DELS MALLORQUINS

Els estudiosos de la matèria han assenyalat una sèrie de trets del parlar d’alguns pobles de la Marina que són conseqüència de la presència mallorquina:

·L’ús de l’article “salat” (del parlar Tàrbena). Per exemple: sa plaça o es carrer.

·L’ús de l’article davant un nom de persona (del parlar de Tàrbena, Pedreguer, la Vall de Laguar, Llíber, Xaló, etc.). Per exemple: en Toni, el Pere o la Maria.

·L’ús de l’adverbi locatiu de segon grau aquí (del parlar de Tàrbena).

·La pèrdua de la -r final (del parlar de Pedreguer i de Bolulla). Per exemple: anà o fe, en comptes d’anar o fer. 

·La pronunciació africada de la fricativa sorda (del parlar de Gata). Per exemple: atxina, en comptes d’aixina o catxeta, en comptes de caixeta.

·L’ús d’un lèxic diferencial (del parlar de Tàrbena o del de Xaló i Llíber, de vegades compartit amb altres pobles). Per exemple: tudar (fer malbé); empit en ample (de bat a bat); malaveig (tràfec o quefer); andoiar (vagarejar); si fóra vera (si fóra veritat); escarrufar (esgarrifar); giró (garnatxa); nyarco (tall); acurçar (acurtar); engorgat/ada (afònic/ica); dissabte (en el sentit de vespra d’una festa); anit passada (la nit del dia anterior), etc.

·L’ús d’una –a de reforçament en el pronom els, que no aporta cap significat. Per exemple: elza vaig dir que vingueren, en comptes de els vaig dir que vingueren. Aquest fenomen és característic del parlar de Xaló i Llíber.

LLIBERANS DESPLAÇATS A DIVERSOS POBLES DE LA MARINA

A banda dels repobladors llucmajorers desplaçats de Llíber a Gata, que val a dir que constituïen el grup més nombrós, en trobem d’altres reinstal·lats per tota la comarca. Es tracta de tres casos puntuals que hem recollit en el següent quadre:

DESTÍ DEL DESPLAÇAMENT	ANY DE REFERÈNCIA	COLONS I CIRCUMSTÀNCIES DEL SEU DESPLAÇAMENT
Benigembla	1635	El Joan Taverner amb la seua dona Onofra Seguí i els seus fills.
Orba	1639	El matrimoni format per l’Antoni Penya i la Margalida Monjo; ell era natural de Llucmajor i fill d’en Francesc Penya, signatari de la Carta Pobla de 1611 com a representant de Llíber, i  ella era filla del Mateu Monjo, colon procedent de Santa Margalida que s’havia establit a Llíber l’any 1611; en Penya i la Monjo es van casar l’any 1624 i el dia 23 de març de 1639 ja residien a Orba, on fou batejat el seu fill Antoni- Joan.
Sella	1629	L’Antoni Ximeno (o Xamena) de Llíber es va traslladar amb la seua família a aquesta localitat; ho sabem per l’amonestació de la seua filla feta pel rector de Xaló al del Verger, on residia el seu futur marit: Amonesté a Catalina Ximeno, doncella natural de Xaló [en realitat, de Llíber], (h)abitadora de Sella, hija de Antonio Ximeno y Margalida Puig.

   

La resta de desplaçaments que coneixem tenen com a causa el casament de pobladors lliberans amb colons també d’origen mallorquí instal·lats a d’altres pobles de la comarca, i que hem detallat en el següent requadre:

Cònjuge de Llíber	Data del casament	Cònjuge del poble d’acollida
L’Antoni Oliver, natural de Llucmajor i resident a Llíber, que era fill del Pere Oliver i la Marianna Tomàs.	10-2-1634	La Francesca Femenia, que era natural de Manacor i residia a la Vall de Laguar.
Gabriel Noguera, que va nàixer a Llíber i era fill del Joan Noguera, signatari de la Carta Pobla de 1611, i na Margalida Puig	12-9-1641	La Joana-Anna, filla d’en Joan Pujol i na Margalida Puigcerver, que era un matrimoni de llucmajorers establits a la Vall de Laguar.
Rafel Pou, que era signatari de la Carta Pobla de 1611 en representació de Llíber.	L’any 1614	La Caterina Monjo, establida a Senija, de segur origen mallorquí i, molt problablement, natural de Santa Margalida. No disposem de més dades, perquè l’Arxiu Parroquial de Senija només compta amb un índex dels matrimonis d’aquella època.
Francina Vidal, que era filla de Miquel, un dels signataris de la Carta Pobla de 1611 per part del lloc de Llíber i de la Francina Jordi, que era natural de la Vila de Llucmajor.	9-8-1626	El Joan Fillol, habitador del lloc de Pedreguer i, també, d’origen llucmajorer, que era fill de Pere Fillol i Mariagna Mengual.

"LA TERRA I LA GENT DEL XALÓ REPOBLAT" (2007)

Aquest fou el primer llibre de la col·lecció Mirades cap a Xaló, la publicació de la qual s'encetà l'any 2007 amb el propòsit de contribuir al coneixement del passat, el retrobament de la identitat pròpia del xaloners i xaloneres, el conreu de la investigació i l'estima envers el poble.

Jaume Fullana defineix aquesta obra com un valuós treball de reconstrucció de la vida diària del Xaló repoblat amb nombroses referències documentals meticulosament seleccionades i, a més, hi afegeix que els aspectes abordats en la investigació són abundants i la informació s'organitza de forma molt encertada amb objectivitat històrica i un llenguatge precís i entenedor.

Els historiadors Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo consideren que amb la referida obra mamprenem un viatge fascinant als inicis del poble de Xaló, just a partir del moment en què s'hi assentaren els repobladors siscentistes, després de l'expulsió dels moriscs. Un assentament que, dins de la història particular de Xaló, suposa molt més que una simple arribada d'immigrants, perquè és la llavor i la base del poble que ha esdevingut hui. Va ser llavors, després de l'expulsió dels moriscs, quan aquell rahal o Ràfol de Xaló de l'època mudèjar esdevingué Xaló, un districte senyorial habitat per una població nova, arribada en la gran majoria de Mallorca i predominantment -un poc més de la meitat si no hem errat els càlculs- de Santa Margalida. Aquests, instal·lats al nou espai, conformaren la personalitat i la identitat del poble de Xaló. La transcendència d'aquests esdeveniments no ha estat negligida -tot el contrari- per Josep Mas i Jaume Noguera, que se'ns demostren com uns veritables entusiastes de la història, del patrimoni cultural del seu poble i, per això mateix, dels vincles que, encara ara, l'uneixen amb Mallorca en general i amb Santa Margalida en particular.

Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo també destaquen que aquest treball proporciona elements per a la reflexió: Hi observem que hi ha topònims actuals que ja estan documentats a l'Edat Mitjana (com ara, Aixa, Cuta, Benibrai, Murta, Passula o el mateix nom del poble). Una permanència que, als nostres països, es pot veure -o es veu- interrompuda arran d'alguns projectes urbanístics devastadors, que no només soterren l'espai sinò els noms tradicionals amb què s'anomenava. Perquè hem de tenir en compte que els topònims són veritables testimonis de la nostra història, com (per exemple) el tossal de les Forques o el carrer dels Mallorquins. Però no només es parla de noms al treball: hi trobarem moltes dades interessants referides a elements del poble desapareguts, com la torre senyorial o l'hospital (els autors documenten la presència física d'aquest edifici i ho relacionen amb el nom d'un carrer), a diverses activitats humanes (com l'apicultura o els teulers) o a determinats elements de la cultura popular (entre els quals cal destacar l'antiguitat dels riuraus).

LLIBERANS DESPLAÇATS A GATA DE GORGOS

Foto: José S. Ginestar Torres

Tot i que no pertanyia a la mateixa baronia, Gata de Gorgos compartia amb Xaló i Llíber un únic senyor. Pel que fa a la procedència dels repobladors de Gata, en la primera Carta Pobla -la de 1611- s’observa un absolut predomini dels colons valencians, sobretot dels provinents de la veïna vila de Xàbia (un 64% del total de signataris). Aquesta situació, però, no anava a mantenir-se inalterada indefinidament i, ja pels volts del 1629, comença a produir-se un canvi en la composició demogràfica, on sense massa esforç s’endevina l’origen lliberà d’alguns dels nous llinatges arribats a Gata.

La documentació històrica fa ben palés aquest corrent migratori, i ens permet conéixer els noms i cognoms dels mallorquins que des de Llíber van passar a Gata. Així, trobem Climent Amengual, que va ser signatari de la Carta Pobla de 1611 de la Baronia de Xaló o Josep Salvà, de qui se sap que li foren establides unes propietats a Llíber en una data immediatament posterior a la signatura del referit document. Una relació que cal completar amb la menció d’altres colons: Joan Ros, Julià i Miquel Salvà, Rafel Pou, Bertomeu Amengual i Guillem Mas. 

UN EXEMPLE DE MATRIMONI MIXT

Dues xiquetes bessones van ser batejades a la vila de Benissa el dia 12 de febrer de 1615. Els deien Joana-Anna i Caterina i eren filles d’un matrimoni mixt lliberà-benissera: el composat per Francesc Mas, sastre de professió, i la Magdalena Cabrera. A la primeria del segle XVII, aquests enllaços no són freqüents; l'habitual és que els mallorquins es casen entre si i no amb valencians.

Mas fou signatari de la Carta Pobla de 1611. Era un repoblador que va arribar a Llíber des de la vila mallorquina de Llucmajor. A aquest colon, en Pere d’Íxer, senyor de la Baronia de Xaló, li havia concedit una casa a la plaça de Llíber, un tros de terra als afores del lloc, a més d’una heretat a les Vinyes i tres jornals a la Muntanya de Cuta, entre d’altres propietats.   

"LES ARRELS MARGALIDANES DEL POBLE DE XALÓ" (2009)

Aquest llibre fou obra d'un margalidà (Antoni Mas i Forners), un tarbener (Joan-Lluís Monjo i Mascaró) i un xaloner (Josep Mas i Martí) i es va fer per tal de commemorar el desé aniversari de l'agermanament entre Santa Margalida i Xaló, dues poblacions que tenen una sòlida vinculació històrica d'ençà que la segona fou repoblada al segle XVII per un contingent de colons vinguts des de la primera.

Els tres autors el consideren un treball que és fruit de les circumstàncies, però això no vol dir que siga un projecte fet precipitadament i amb poca cura. No, tot just el contrari; es tracta d'un resum d'una faena que encara continua i a la qual l'equip d'investigadors fa un grapat d'anys que dedica una part molt significativa del seu temps. Un treball que, a més, s'ha elaborat per l'estima envers la gent i la història de Santa Margalida i Xaló.

Mentre la Vall de Xaló patia una davallada demogràfica causada per la deportació dels seus moriscos, la vila de Santa Margalida es trobava a començaments del segle XVII en la situació oposada, ja que havia experimentat un creixement de la població que l'havia fet atènyer la xifra de 2.000 ànimes. Tal i com expliquen Antoni Mas, Joan-Lluís Monjo i Josep Mas, l'augment del nombre d'habitants va suposar un increment de les despeses de la hisenda municipal derivada de la compra de queviures -sobretot blat i ordi- i alhora va contribuir a fer més gran l'endeutament crònic que arrossegava la seua economia, agreujada també per la pobresa d'una part considerable dels margalidans.

Una acta municipal del setembre de 1611 explica aquesta problemàtica d'una manera força entenedora: Los dinés falten, per so, hi a molts manfallits (debitors), los uns que són a València, los altres morts. A mitjans del segle XVII, els síndics de Santa Margalida també es feien ressò de l'emigració cap a terres valencianes. Segons aquests, la vila hauria perdut prop de 400 habitants, la majoria dels quals s'havia establert al regne de València.

EL MOVIMENT MIGRATORI MALLORQUÍ

Segons els estudis fets pel professor Josep Costa i Mas, una característica que es reitera en el moviment migratori mallorquí és el fet que en gran part dels llocs repoblats es van instal·lar immigrants que de manera majoritària procedien d’una mateixa localitat. Per tant a l’hora d’establir-se ho feien en bloc o grup, de manera que en certa mesura reproduïen la població mallorquina d'origen. Els exemples són nombrosos. A Xaló van arribar primordialment des de Santa Margalida, mentre que a Llíber, malgrat que pertanyia al mateix baró, quasi el 85% dels colons eren naturals de Llucmajor. També es va produir un establiment majoritari de margalidans a Castell de Castells i a la Vall d’Ebo. Els nadius de la part de tramuntana, al nord de l’illa de Mallorca, van colonitzar la Vall de Gallinera; els de Pollença van predominar netament al lloc de Beniardà, i els artanencs ho van fer a la Vall de Laguar. No obstant això, a Tàrbena es va donar una barreja de naturals de Santa Margalida, Manacor i Pollença.