La
signatura de la Carta de Pego es va fer a Xaló el dia 23 d’octubre de 2004 per
tal d’aconseguir els següents objectius: fomentar el coneixement del patrimoni
simbòlic i cultural comú de valencians i illencs; els espais i motius de
relació entre ambdós territoris; la comunicació entre ciutadans, institucions i
organitzacions; les accions de cooperació entre ajuntaments, entitats
culturals, cíviques o empresarials i, finalment, la promoció des d’una vessant
més cultural i autèntica de les referides terres.
En
l’acte Adolfo Utor, el president de Baleària, va
manifestar la intenció de la Fundació de continuar enfortint els lligams entre
valencians i illencs i va demanar a les institucions el compromís d’assumir com
a pròpia la iniciativa i de fer-la extensiva als ciutadans: Ells són,
al capdavall, els qui diran si la idea ha funcionat o no.
A més a
més, Dolors Alemany, en representació del govern balear va dir que l’any
1609 va haver-hi una invasió de mallorquins als pobles valencians, i a partir
d’aquest 2004 n’hi haurà una altra, perquè la nostra gent s’apunta a un
bombardeig. Antoni del Olmo, l’aleshores batle de la vila mallorquina
de Santa Margalida, va manifestar que, fent servir paraules del cantautor
Raimon, havia animat altres ajuntaments a ampliar el nombre de firmes de la
Carta de Pego: Qui perd el seu origen perd la seua identitat, i sembla
que ací tots tenim un origen comú. Per la seua banda, Miquel-Cèsar
Sivera Ripoll, l’alcalde que presidia la Corporació xalonera, va
afegir-hi: A mallorquins i valencians ens separa la mar, però ens uneix
una llengua i una cultura, i això no ho podem perdre de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada