ELS ANTECEDENTS DEL REPOBLAMENT DEL SEGLE XVII

El 1609 és una data amb una enorme transcendència històrica per als valencians: eixe any el rei Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos. Aquesta deportació va suposar la minva d’un terç de la població que vivia aleshores al regne de València, on àmplies zones geogràfiques van quedar pràcticament deshabitades; entre elles, es trobaven les valls interiors de la Marina. Les terres que els moriscos havien treballat laboriosament necessitaven de noves mans per tal d’evitar que es quedaren ermes. Les poques viles cristianes de la comarca (Benissa, Calp, Dénia, Teulada i Xàbia) no podien aportar un nombre suficient de colons a causa del perill real de despoblar-se elles mateixes. La situació era absolutament crítica, perquè l’agricultura constituïa la principal font de riquesa. Abandonar-la significava renunciar a unes rendes de tot punt necessàries per als senyors feudals.

En canvi, a Mallorca les condicions sociodemogràfiques eren ben distintes. Com que la població de l’illa era en la seua totalitat cristiana vella, el decret d’expulsió no havia tingut cap efecte significatiu. Però, a més a més, a Mallorca es vivia una situació ben diferent de la valenciana: el seu creixement demogràfic va resultar espectacular a les acaballes del segle XVI i començaments del XVII; paral·lelament, el règim senyorial s’havia endurit i les desigualtats socials en la distribució de les superfícies de cultiu eren força marcades. Totes aquestes circumstàncies van determinar que l’opció d’emigrar a terres valencianes –tant necessitades de nous repobladors– fóra vista per molts pagesos mallorquins com una esperançadora perspectiva de millorar el seu futur i el de les seues famílies.