L'EMPREMTA MALLORQUINA EN L'ONOMÀSTICA DE LA MARINA

És la gran aportació rebuda des de Mallorca. La difusió dels cognoms d’origen mallorquí ha estat extraordinària. Els trobem no tan sols als antics llocs habitats per moriscos i repoblats posteriorment per colons mallorquins, sinó també a les viles cristianes. Aquests darrers quatre-cents anys han servit per aigualir les diferències entre els nouvinguts i els arribats en temps de la conquesta de Jaume I. Si bé és cert que l’endogàmia fou a la primeria la característica més notable del col·lectiu mallorquí, les constants relacions amb els habitants de les viles van afavorir els matrimonis mixtos entre valencians i mallorquins. En la nova societat els cognoms d’un o altre origen són predominants sobre els de qualsevol altra procedència. Entre els arribats des de Mallorca, destaquen Albanell; Alemany; Alòs; Avellà; Ballester; Calafat; Castells; Cifre; Escales; Estalrich; Femenia; Ferrà; Ferragut; Fluixà; Fornés; Fullana; Frau; Mas; Marcó; Marqués; Mascaró; Mengual (originàriament, Amengual); Mesquida; Mestre; Molines; Moll; Monjo; Monserrat; Montaner; Morell; Mut; Noguera; Oliver; Ordines; Perelló; Pons; Pont; Poquet; Porcell; Puig; Pujol; Reus; Riera; Ripoll; Rosselló; Salvà (o Saubà); Seguí; Serra; Server; Simó; Sirerol; Soliveres; Taverner; Torrens; Vaquer;  Vicens; Vidal; Vives; etc.