EL LLEGAT LINGÜÍSTIC DELS MALLORQUINS

Els estudiosos de la matèria han assenyalat una sèrie de trets del parlar d’alguns pobles de la Marina que són conseqüència de la presència mallorquina:

·L’ús de l’article “salat” (del parlar Tàrbena). Per exemple: sa plaça o es carrer.

·L’ús de l’article davant un nom de persona (del parlar de Tàrbena, Pedreguer, la Vall de Laguar, Llíber, Xaló, etc.). Per exemple: en Toni, el Pere o la Maria.

·L’ús de l’adverbi locatiu de segon grau aquí (del parlar de Tàrbena).

·La pèrdua de la -r final (del parlar de Pedreguer i de Bolulla). Per exemple: anà o fe, en comptes d’anar o fer. 

·La pronunciació africada de la fricativa sorda (del parlar de Gata). Per exemple: atxina, en comptes d’aixina o catxeta, en comptes de caixeta.

·L’ús d’un lèxic diferencial (del parlar de Tàrbena o del de Xaló i Llíber, de vegades compartit amb altres pobles). Per exemple: tudar (fer malbé); empit en ample (de bat a bat); malaveig (tràfec o quefer); andoiar (vagarejar); si fóra vera (si fóra veritat); escarrufar (esgarrifar); giró (garnatxa); nyarco (tall); acurçar (acurtar); engorgat/ada (afònic/ica); dissabte (en el sentit de vespra d’una festa); anit passada (la nit del dia anterior), etc.

·L’ús d’una –a de reforçament en el pronom els, que no aporta cap significat. Per exemple: elza vaig dir que vingueren, en comptes de els vaig dir que vingueren. Aquest fenomen és característic del parlar de Xaló i Llíber.