Aquest fou el primer llibre de la
col·lecció Mirades cap a Xaló, la publicació de la qual s'encetà l'any
2007 amb el propòsit de contribuir al coneixement del passat, el retrobament de
la identitat pròpia del xaloners i xaloneres, el conreu de la investigació i
l'estima envers el poble.
Jaume Fullana defineix aquesta
obra com un valuós treball de
reconstrucció de la vida diària del Xaló repoblat amb nombroses referències
documentals meticulosament seleccionades i, a més, hi afegeix que els
aspectes abordats en la investigació són abundants i la informació s'organitza
de forma molt encertada amb objectivitat històrica i un llenguatge precís i
entenedor.
Els historiadors Antoni Mas i
Joan-Lluís Monjo consideren que amb la referida obra mamprenem un viatge fascinant als inicis del poble de Xaló, just a
partir del moment en què s'hi assentaren els repobladors siscentistes, després
de l'expulsió dels moriscs. Un assentament que, dins de la història particular
de Xaló, suposa molt més que una simple arribada d'immigrants, perquè és la
llavor i la base del poble que ha esdevingut hui. Va ser llavors, després de
l'expulsió dels moriscs, quan aquell rahal o Ràfol de Xaló de l'època mudèjar
esdevingué Xaló, un districte senyorial habitat per una població nova, arribada
en la gran majoria de Mallorca i predominantment -un poc més de la meitat si no
hem errat els càlculs- de Santa Margalida. Aquests, instal·lats al nou espai,
conformaren la personalitat i la identitat del poble de Xaló. La transcendència
d'aquests esdeveniments no ha estat negligida -tot el contrari- per Josep Mas i
Jaume Noguera, que se'ns demostren com uns veritables entusiastes de la
història, del patrimoni cultural del seu poble i, per això mateix, dels vincles
que, encara ara, l'uneixen amb Mallorca en general i amb Santa Margalida en
particular.
Antoni Mas i Joan-Lluís Monjo
també destaquen que aquest treball proporciona elements per a la reflexió: Hi observem que hi ha topònims actuals que
ja estan documentats a l'Edat Mitjana (com ara, Aixa, Cuta, Benibrai, Murta,
Passula o el mateix nom del poble). Una permanència que, als nostres països, es
pot veure -o es veu- interrompuda arran d'alguns projectes urbanístics
devastadors, que no només soterren l'espai sinò els noms tradicionals amb què
s'anomenava. Perquè hem de tenir en compte que els topònims són veritables
testimonis de la nostra història, com (per exemple) el tossal de les Forques o
el carrer dels Mallorquins. Però no només es parla de noms
al treball: hi trobarem moltes dades interessants referides a elements del
poble desapareguts, com la torre senyorial o l'hospital (els autors documenten
la presència física d'aquest edifici i ho relacionen amb el nom d'un carrer), a
diverses activitats humanes (com l'apicultura o els teulers) o a determinats
elements de la cultura popular (entre els quals cal destacar l'antiguitat dels
riuraus).
